Poesia a la tardor, acompanyant la caiguda de les fulles

 

Autumn
(Anon)
The goldenrod is yellow
The corn is turning brown
The trees in apple orchards
With fruit are bending down.

Preciosos poemes i colors, amb el gris inclòs, per anar preprarant-se per a la tardor.

Les il·lustracions son de Jars of Cute.

Ja tenim ací la tardor i deixem darrere un llarg i calorós estiu ple d'experiències. És hora de començar a abrigar-se, de deixar que el vent i la pluja juga amb el sol i de que s'agafa el ritme en la classe. Donem-li la benvinguda amb poesia.  

Tarda de tardor (cap al tard)

Va caure de l’arbre
l’última fulla,
no pas pel vent;
del vent, ni parlar-ne,
que fou la caiguda
per avorriment!

.

• Mar Pavón, D’il·lusió, Déu n’hi do! Il·lustracions de Rebecca Luciani. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (col·l. Els Flautats), Barcelona, 2004. ISBN 84-8415-670-2.

• 
  
  
  
  Tarde de otoño
  (Ayes Tortosa)
  Los vencejos por el cielo
  van volando.
  El viento, mal encarado.
  Y las hojas, en el suelo,
  rodando, rodando.
  
  Son tarjetas de la lluvia.
  Premonición de una tarde
  que me anuncia su visita
  y se invita ella sola
  
  a merendar.
  
  ***
  Vent de tardor
  (Maria Dolors Pellicer)
  
  El vent arrossega
  les fulles
  mortes,
  obrim els llibres...
  tanquem
  les portes!
  
  La il·lustració és de Leslie Evans.
  
  
  

  
  

  Poema de tardor

  (Averrois)

  Lentament la vida del dia s’escurça,

  el Sol aviat s’amaga trist i plorós,

  rellisca la claror, s’adorm la natura

  i amb dolcesa ens estima la fredor.

  Se sent encara el remor dels cants,

  d’uns ocells que al cau s’amaguen.

  Les fulles dansen el seu últim ball,

  tremoloses del arbre cauen cansades.

  El bosc es torna de tebi color d’or,

  honorant a la tardor que avança ferma,

  desapareix la calor s’entristeix el cor,

  la gent s’amaga, es renova la terra.

  L’arbre ha contemplat la vida bullir,

  ara seguint com cada any el destí,

  fulles famolenques, sembla morir,

  lluint les seves branques sempre eternes.
  
  
  
  

  
  Calendari de Tardor
  (Popular polonesa, adapt.: M. Martorell)
  Setembre que ens portes
  de nou la tardor,
  tu deixes els boscos
  pel brau caçador.
  
  Collim bones pomes
  que tu has madurat;
  hem fet la verema
  i el camp hem llaurat.
  
  Octubre que daures
  el bosc que era verd,
  el cup i la bóta
  de vi ens has omplert.
  
  T'enduus l'oreneta
  molt lluny, cel enllà;
  però a l'hort la magrana
  tu has fet coronar.
  
  Novembre que plores
  tot regant els camps
  bolets i castanyes
  duus a xics i grans.
  
  El dia s'escurça,
  se'n va Sant Martí,
  les fulles ja caue
  nel fred és aquí.
  
  Desembre que arribes
  amb Sant Nicolau,
  la neu que tu portes
  fa el cim més suau.
  
  L'anyada s'acaba,
  t'enduus la tardor;
  però amb tu torna sempre
  el Nadal del Senyor.