diumenge, 30 d’octubre del 2011
Ot, el bruixot cumpleix 40 anys, FELICITATS!!!
Per celebrar que l'Ot el bruixot acaba de fer 40 anys, s'ha publicat un llibre amb un recull de les històries d'aquest personatge.
Fa 40 anys que el dibuixant Picanyol va crear el personatge de l'Ot per a la revista "Cavall Fort". L'Ot és un bruixot que sempre va vestit de negre i que, amb els seus poders, arregla o espatlla situacions i tot sovint fa bromes a l'altra gent.
Són historietes curtes, de 4 o 5 dibuixos en blanc i negre i mudes, és a dir, sense paraules, només amb algunes onomatopeies. A l'Ot, l'acompanyen altres personatges, com per exemple, el mussol, la seva dona o el policia.
El mussol, normalment, s'ho mira tot de lluny, però tot sovint li toca el rebre. La dona de l'Ot no té poders, és molt exigent i a la mínima es posa a perseguir l'Ot amb una escombra. I el policia també persegueix l'Ot per les seves malifetes, però mai no l'atrapa, ja que l'Ot, amb la seva màgia, ho arregla tot.
Cavall Fort
Informació i vídeo trobat a Info K
diumenge, 23 d’octubre del 2011
El raïm
Família Científica: Vitàcia
Varietats: Raïms negres (Cardinal, Lavallee, Napoleó), Raïms verds (Aledo, Italià, Moscatell, Moscatell Itàlia, Rosaki)
Valor nutricional: 81 calories per cada 100 grams
Propietats/beneficis: Si està madur, el raïm és tolerat per la major part de les persones i ofereixen un elevat poder calòric. De totes les fruites, el raïm és la més rica en vitamines A i B. També contenen vitamina C, sucres, greixos, proteïnes, taní, manganès, clor, fòsfor, calci, magnesi, ferro, potassi, etc. A més, aquesta fruita és molt fàcil de digerir. El raïm remineralitza, refresca, descongestiona; estimula l'intestí, el fetge i els teixits; facilita les oxidacions cel·lulars i, gràcies a la vitamina C que posseeix, activa l'assimilació digestiva.
Estacionalitat: De setembre a desembre (a l’aire lliure); de gener a març (conservat a cambra frigorífica)
Zones de producció: Avui dia, el raïm es troba cultivat pels 5 continents, sent els principals països productors Itàlia, França, Espanya (Alacant, Múrcia, València, Almeria, Badajoz, Màlaga, Sevilla, Huelva, Granada, Castelló), els Estats Units, Turquia, Argentina, Portugal, Iran, Sud-àfrica, Grècia i Xile.
Curiositats: La vinya europea és realment d'origen indoeuropeu, ja que aquesta espècie és nadiua del sud de les muntanyes del Caucas, Mar Caspi i Àsia central. Dels pobles caucasians es va estendre el seu cultiu a Mesopotàmia, Pèrsia, Índia i tota la conca mediterrània, sobretot durant l'època romana. Els espanyols van portar la vinya a Amèrica, estenent-se per tot el continent de mans de les ordres religioses. Mai s'ha de menjar raïm picant grans solts directament del conjunt, perquè la resta s'assecaria abans. El millor és arrencar-los en grups sencers.
Preparació i consum: El raïm es consumeix, sobretot, a la tardor. Aquesta fruita és molt convenient per als nens i ancians com a suplement alimentari, així com per als joves i adults que efectuen treballs pesats. Quan es vulgui menjar raïm, el primer que s'ha de fer és rentar-lo amb molt de compte amb aigua abundant per tal d'alliberar-lo de brutícies que pogués tenir així com de residus de sulfatat a què es sotmet la planta. Hi ha gent que mastega el gra de raïm només el suficient per empassar-se'n el suc, desaprofitant la resta. Això és un error perquè la pell conté taní, àcids lliures, materials minerals, ferments i cel·luloses molt útils per al funcionament intestinal. Les llavors són veritables concentrats de cep, sent valuós el seu contingut en oli, sals minerals i taní. Per un altre costat, s'ha comprovat científicament les excel·lents propietats del vi —obtingut a partir del raïm—, ja que quan es pren sense excés i en justa mesura posseeix propietats nutritives tonificants i, fins i tot, cardiovasculars. Una altra aplicació del raïm és l'elaboració de mosto o suc de raïm, que, a diferència del vi, manté totes les propietats naturals del raïm sense contenir gens d'alcohol. El raïm també es pot consumir en forma de pansa, que s'obté per dessecació dels fruits de certes varietats i són molt emprades en dolços i pastisseria.
Informació trobada a la web 5 al dia
LES PARTS DEL CEP
- Arrel: és la part que està colgada. Té la funció d´agafar les substancies alimentícies del sòl per nodrir la planta.
- Soca: està situada damunt l´arrel. És el suport de la planta. A través d´ella passa la saba que va a parar a totes les parts del cep.
- Braç: són les branques sostingudes per la soca. Quan es poda, es deixen una o dues brocades a cada braç.
- Cap o brocada: part de la redolta podada, amb dos o tres borrons, que queda al braç.
- Borró: és una part de la brocada. Donarà lloc a la nova vegetació (redolta, fulles, fruit).
- Redolta: vegetació que surt anualment d´un borró i que sosté les fulles i el fruit.
- Pàmpol: és la fulla del cep i on es realitza la funció clorofílica.
- Raïm: és el fruit del cep i d´on sortirà el vi. Es verema al mes de setembre.
Trobat ahttp://usuaris.tinet.cat/ebonell/partcep.htm
Vinyes verdes vora el mar
Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.
Vinyes verdes del coster,
sou més fines que la userda.
Verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.
sou més fines que la userda.
Verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.
Vinyes verdes, dolç repòs,
vora la vela que passa;
cap al mar vincleu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.
vora la vela que passa;
cap al mar vincleu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.
Vinyes verdes, soledat
del verd en l'hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.
del verd en l'hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.
Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina,
i al fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina...
Vinyes que dieu adéu!
al llagut i a la gavina,
i al fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina...
Vinyes que dieu adéu!
Vinyes verdes del meu cor...
Dins del cep s'adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d'or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor...
Dins del cep s'adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d'or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor...
Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau cap al tard...
Feu-nos sempre companyia,
verdes a punta de dia,
verd suau cap al tard...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!
Josep Maria de Sagarra
Josep Maria de Sagarra
Àngel Daban animador infantil gironí
Àngel Daban és un animador infantil gironí.
Formà part, amb Xesco Boix, Toni Giménez, Noè Rivas i Lluís M. Panyella, del fugaç col·lectiu Els cinc dits d'una mà.
Publicà alguns àlbums (majoritàriament formats per temes de composició pròpia) a partir de la darreria dels anys setanta del segle XX, destacant-ne Birondaina Xiribincleta (1980) -on s'inclouen dos poemes de Miquel Desclot: "Cançó dels esclops" i "Cançó d'anar a mercat"-, i Peixos amb sabates (1982) -que inclou dos poemes més de Desclot: "Cançó d'espantar esperits" i "Cançó de la sabatera".
En la seva pàgina Web hi podem trobar més informació i alguns dossiers per treballar les tradicions, festes i sobretot cançons, dites, embarbussaments...us la recomano. Ah, i un dossier de la castanyada!!!
 |
| TARDOR |
Fumarell carablanc al Delta de l'Ebre
 |
| Mira que crido i no ve, a on s'haurà entretingut?. Tinc gana!!! |
 |
| Mmm,que bo!!! |
Fumarell carablanc amb plomatge d'hivern
Morfologia: Fa 24 cm de llargària. Presenta a l'estiu la part superior del cap negra, vorejada d'una banda ampla blanca als costats, i la resta de les parts superiors, de color gris blavós. Les parts inferiors són de color blanc al mentó, gris blau a la gola i al coll, gris negre cap al ventre i blanc a les ales i a les plomes de sota la cua. El bec i les potes són d'un vermell carminat.
A l'hivern el bec s'ennegreix mentre que la resta del cos s'aclareix, i, aleshores, es fa molt difícil de distingir del fumarell negre.
Té la cua forcada i, més aviat, escotada
Reproducció: Mascle i femella construeixen una plataforma flotant en masses d'aigua dolça amb vegetals i, al juny-juliol, la femella la utilitza per dipositar-hi 2 o 4 ous de color verdós clapejats de negre. Els dos progenitors coven els ous durant 14-18 dies i, també, tots dos pares s'encarregaran de la vigilància dels petits, que volaran al cap de tres setmanes.
Es reprodueix al Delta de l'Ebre, a El Fondo i a Santa Pola, malgrat que antigament ho feia en altres zones humides.
Alimentació: Sobre les aigües caça al vol libèl·lules. De vegades, també caça petits amfibis i peixos que atrapa en aigües dolces o salabroses mitjançant hàbils cabussades.
Costums:Les poblacions europees hivernen a Àfrica.
És migrador estival freqüent als Països Catalans que pot observar-se durant les migracions, i sedentari (alguns individus poden quedar-se a hivernar en el sud del Principat de Catalunya i al País Valencià).
Per dormir es reuneixen en grans grups i dejorn s'escampen per menjar. En canvi, per niar, s'ajunten en colònies disperses on cerquen aigües dolces amb poca fondària i també arrossars o estanys que tinguin vegetació espessa.
Informació trobada a Viquipèdia
dissabte, 22 d’octubre del 2011
Magrana (Punica granatum)
Fruit rodó, de la mida d'una poma i proveït d'una pell gruixuda i forta d'uns 5 mm de gruix, que va del torrat al vermellós. El calze pansit és el que li dóna forma de ceba. Les llavors blanques, de sabor agredolç, es mengen amb la polpa vermella que les embolcalla.Família Científica: Mirtàcia
Propietats/beneficis: La magrana és un fruit ric en sucres i sals de fòsfor, calci i ferro, vitamines (A, B i C) i tanins. Aquest fruit té propietats astringents i antiinflamatòries. És ideal per a persones amb anèmia, arteriosclerosis, hipertensió i problemes estomacals. Menjar els grans d'aquesta fruita en dejú provoca un efecte purgant. Tanmateix, la pell cuita s'utilitza per tractar la diarrea, gràcies a la gran quantitat de taní que conté. El suc de la magrana és recomanable per a persones amb hemorroides, inflamacions de gola, còlics i febre.
Estacionalitat: De setembre a novembre (a l’aire lliure)
Zones de producció: Actualment, la magrana es cultiva a Turquia, Afganistan, Espanya, Itàlia i Aràbia.
Nom arbre: Magraner
Preparació i consum: La magrana pot consumir-se al natural o en amanides de diverses fruites. La principal aplicació és el consum en fresc, prenent-se els grans secs amb sucre. A partir del suc de magrana s'obté la popular “granadina”, que és molt refrescant, i el xarop de magrana, que es ven per preparar refrescos, gelats o còctels.
Poema a la magrana: La granada, de García Lorca
Canción oriental
(La granada, 1920)
Es la granada olorosa
un cielo cristalizado.
(Cada grano es una estrella,
cada velo es un ocaso.)
Cielo seco y comprimido
por la garra de los años.
La granada es como un seno
viejo y apergaminado,
cuyo pezón se hizo estrella
para iluminar el campo.
Es colmena diminuta
con panal ensangrentado,
pues con bocas de mujeres
sus abejas la formaron.
Por eso al estallar, ríe
con púrpuras de mil labios...
La granada es corazón
que late sobre el sembrado,
un corazón desdeñoso
donde no pican los pájaros,
un corazón que por fuera
es duro como el humano,
pero da al que lo traspasa
olor y sangre de mayo.
La granada es el tesoro
del viejo gnomo del prado,
el que habló con niña Rosa
en el bosque solitario.
Aquel de la blanca barba
y del traje colorado.
Es el tesoro que aun guardan
las verdes hojas del árbol.
Arca de piedras preciosas
en entraña de oro vago.
La espiga es el pan. Es Cristo
en vida y muerte cuajado.
El olivo es la firmeza
de la fuerza y el trabajo.
La manzana es lo carnal,
fruta esfinge del pecado,
gota de siglos que guarda
de Satanás el contacto.
La naranja es la tristeza
del azahar profanado,
pues se torna fuego y oro
lo que antes fue puro y blanco.
Las vides son la lujuria
que se cuaja en el verano,
de las que la iglesia saca,
con bendición, licor santo.
Las castañas son la paz
del hogar. Cosas de antaño.
Crepitar de leños viejos,
peregrinos descarriados.
La bellota es la serena
poesía de lo rancio,
y el membrillo de oro débil
la limpieza de lo sano.
Mas la granada es la sangre,
sangre del cielo sagrado,
sangre de la tierra herida
por la aguja del regato.
Sangre del viento que viene
del rudo monte arañado.
Sangre de la mar tranquila,s
angre del dormido lago.
La granada es la prehistoria
de la sangre que llevamos,
la idea de sangre, encerrada
en glóbulo duro y agrio,
que tiene una vaga forma
de corazón y de cráneo.
¡Oh granada abierta!, que eres
una llama sobre el árbol,
hermana en carne de Venus,
risa del huerto oreado.
Te cercan las mariposas
creyéndote sol parado,
y por miedo de quemarse
huyen de ti los gusanos.
Porque eres luz de la vida,
hembra de las frutas. Claro
lucero de la floresta
del arroyo enamorado.
¡Quién fuera como tú, fruta,
todo pasión sobre el campo!
La tardor
Calendari de tardor: dia a dia amb poesia
 |
La il·lustració és de Helmut Dohle. |
Calendari de tardor
Setembre que ens portes de nou la tardor:
tu deixes els boscos pel brau caçador!
Collim bones pomes que tu has madurat;
hem fet la verema i el camp hem llaurat!
Octubre que daures el bosc que era verd,
el cup i la bóta de vi ens has omplert;
t’endús l’oreneta molt lluny, cel enllà,
però a l’hort la magrana tu has fet coronar!
Novembre que plores tot regant els camps,
bolets i castanyes duus a xics i grans;
el dia s’escuça se’n va Sant Martí,
les fulles ja cauen el fred ja és aquí!
Desembre que arribes amb Sant Nicolau,
la neu que tu portes fa el cim més suau;
l’anyada s’acaba, t’endús la tardor,
però amb tu torna sempre el Nadal del Senyor!
Els pares de la "Lila"
 |
| La "Lila és una nena molt eixerida, però també molt trapella. |
La Lila és la protagonista d'una sèrie que podeu veure cada tarda pel canal Super3.
L'Eduard i la Montse s'han inventat els personatges i les històries de la "Lila". I la Purificació és la il·lustradora que li ha donat forma. Ens ha explicat que no és gens fàcil. Ha fet moltíssimes proves abans de dibuixar la Lila tal com és. Un cop la Purificació fets tots els dibuixos, es passen als animadors, que amb l'ordinador els hi donen moviment i fan la sèrie per la tele.
A més de la tele, també trobareu la Lila als llibres. Abans de Nadal es publicaran els dos primers inspirats en la sèrie. I no és l'única novetat!
La cançó de la Lila no tenia lletra, però els seus pares n'hi han fet una que presentaran a la Festa dels Súpers com a novetat. Nosaltres l'estem assajant
Podreu sentir la cançó de la Lila diumenge a les dues del migdia, a l'escenari de la festa.
Si voleu veure'n més capitols, saber-ne més i opinar podeu anar a aquest enllaç:
Informació i vídeo trobat a InfoK
Reciclem
 |
| Imatge trobada a google |
Mantinguem l'escola neta i el seu entorn!!!
Si t'estimes la natura i... t'agraden els animals,
para l'orella col·lega
perquè ara et vaig a ensenyar.
El reciclatge...
consisteix a no embrutar i a mantindre els boscos nets,
fer cas dels contenidors, separar vidre i paper.
Si t'estimes la natura, si t'agrada la verdor,
amb bon aire i aigua pura anirà tot molt millor.
Si t'estimes la natura... i vore neta la mar,
has de tindre ben present que el millor és reciclar.
El reciclatge...
mai no et deixes un paper quan te'n vages d'excursió,
emporta't a casa el fem i no penses a fer foc.
Si t'estimes la natura, si t'agrada la verdor,
amb bon aire i aigua pura anirà tot molt millor.
Si t'estimes la natura... i a més la vols conservar,
si no pots salvar balenes, comença per reciclar.
El reciclatge...
ara ja no tallem arbres, ara aprofitem el fem,
ara estalviem energia, reciclar està molt bé.
Si t'estimes la natura,
la rumba del reciclatge.
diumenge, 16 d’octubre del 2011
Per escoltar poemes de l'escriptora Montserrat Abelló
Si no escrivís
Si no escrivís
és com si no existís.
Em desconec.
Oblido qui sóc.
I temo que hauré de tornar
a confegir-me.
Montserrat Abelló (inèdit, 2008)
Per poder sentir alguns dels seus poemes o textos amb la seva veu, cliqueu aquest enllaç:
“Excloure l'educació digital de l'escola és perdre una gran oportunitat”
He rebutavui ARGUS i recomanaven aquesta entrevista , m'ha semblat interessant . 
Paga la pena seguir de prop les reflexions de Dolors Reig sobre realitat augmentada, xarxes socials i educació 2.0. Si bandegem l’educació digital de les escoles, farem que els joves no es desenvolupin adequadament en un nou món en què cal adquirir competències de filtratge, de compartició i de participació.
S'ha publicat avui 6/04/11, per Xantal Llavina al diari El punt Avui
Paga la pena seguir de prop les reflexions de Dolors Reig sobre realitat augmentada, xarxes socials i educació 2.0. Si bandegem l’educació digital de les escoles, farem que els joves no es desenvolupin adequadament en un nou món en què cal adquirir competències de filtratge, de compartició i de participació. Dolors Reig és una experta en innovació social.
Investigadora i formadora en innovació social, dinamització de comunitats, tendències web, en quin moment ens trobem?
Vivim el revifament d'una cosa molt antiga i important pels éssers humans: la importància del cercle social. D'alguna manera els media tornen a ser la plaça del poble, tornen a la comunitat, a ser socials.
Està en diversos comitès científics. Com veu el futur digital a les nostres vides?
A occident, indistingible. Avui parlem de realitat augmentada i en poc temps no imaginarem la realitat sense la capa de dades afegides que proporciona internet. Es parla ja de postdigitalisme de processos i objectes.
Pels que no coneixen la realitat augmentada.
L' accés a través de dispositius a una capa afegida de dades que se superposa a la realitat. Per exemple, una aplicació amb què enfoques la porta d'un edifici i la pots veure en diferents moments històrics...
I vostè parla d'Educació 2.0.
Sí, una educació que ensenyi als joves a fer créixer les llavors del canvi en un terreny com és la web. Hem passat de moltes preguntes sense resposta a un univers de dades, de possibilitats, que només necessita que motivem els joves per fer preguntes adequades.
Però hi ha poca educació digital.
Hi ha por de les coses noves. Però excloure l'educació digital de les escoles és perdre l'oportunitat de traslladar valors i principis ètics, de formar competències en un àmbit que serà molt important en les seves vides.
I en el seu espai TIC: El caparazón, amb molts seguidors, parla de molts temes. Piulades seves: “Els cervells progressistes toleren millor la complexitat, els cervells conservadors tenen por”.
En estudis es demostra que els liberals tenen la zona del còrtex anterior –vinculada amb la incertesa– més gran. Els conservadors, en canvi, tenen més gran l'amígdala, la grandària de la qual es relaciona amb més sensibilitat a la por o al disgust.
Què passa als cervells quan llegim, en pantalla o paper?
Cap diferència. Dotem el paper d'unes qualitats místiques que neguem als formats electrònics. No deixa de ser normal: associem sentiments als objectes. Els joves, però, oloraran els Ipad, els Iphone, les tablets... i defensaran aquests dispositius com a instruments d'alta cultura quan una nova tecnologia els amenaci. A més, no hi ha massa diferències entre l'activitat cerebral quan llegim o quan vivim una història, en la vida real, en un videojoc, etc.
Les xarxes socials tenen un impacte en la societat, la política i la cultura.
Si internet és un mar de coneixement, determinats usos de les xarxes són dics per tal de dominar-lo. La cultura, la política, les empreses tenen l'oportunitat d'entrar a la plaça i conversar, d'igual a igual, amb un públic més exigent que no tornarà a ser el mateix.
Els joves valoren l'actualització tecnològica, l'autenticitat i una reputació neta.
Els joves són més solidaris gràcies a la connexió, la que m'agrada anomenar cordó umbilical directe als sentiments de la humanitat que proporciona la xarxa. Penso que som força més transparents que en qualsevol moment de la història.
Dictadura i intel·ligència col·lectiva no es porten massa bé, d'aquí els grans canvis socials i polítics.
Som molt manipulables per l'autoritat si estem sols, molt poc en col·lectiu. Tot i així cal ser prudents. Els processos que vivim als països àrabs tenen molt d'evolució, d'haver arribat a un nivell econòmic i de llibertats que els ha permès sentir-se forts contra el sistema. Després les xarxes han ajudat molt.
Catalunya desenvolupa bé les seves possibilitats TIC?
Evidentment caldria facilitar més accés. Tot i que amb la Internet TV o la web mòbil es diu que poca gent en quedarà fora. Cal formar més competències per tal que la societat es pugui desenvolupar com cal. Educar la participació, la “saviesa digital” o les competències de filtratge i responsabilitat social a internet. Sobretot formació de la ciutadania perquè participi.
He vist que fins i tot a la xarxa la proposen com a ministra de Cultura i d'Ensenyament.
Sí? Esperem que la idea no prosperi, que visc força bé (riu). Ahir al congrés estatal Escola 2.0 pensava que estem només al principi d'un camí llarg, i educació està sent capdavantera en l'adopció del canvi d'eines. Amb internet són possibles moltes coses que abans eren utopies!
Libèl·lula daurada
 |
| Libèl·lula daurada trobada al Delta de l'Ebre Nom científic: Sympetrum sanguineum Família: Libel·lúlids, ... Descripció: Fa entre 6 i 12 cm; té 2 parells d'ales transparents, 2 antenes curtes i ulls compostos a la part superior del cap. Alimentació: La nimfa menja petits animals aquàtics i l'adult captura altres insectes en ple vol. Reproducció: La femella pon els ous dins de l'aigua. De l'ou surt la larva que muda unes 8-15 vegades la seva pell per créixer; en les darreres fases de la metamorfosi les larves s'anomenen nimfes. Finalment la nimfa surt de l'aigua pujant per la tija d'una planta i trenca la pell per sortir com a adult. Hàbitat: La nimfa viu dins l'aigua de basses i rierols. L'adult viu a la vora d'aquests indrets. Costums: Els adults es mouen contínuament sobre la superfície de l'aigua, cercant preses per caçar i agafant velocitats d'uns 50 km/h. Altres informacions: Quan es paren damunt d'una planta mantenen les ales obertes i horitzontals; això les diferencia dels espiadimonis (pleguen les ales i les mantenen verticals). Els adults viuen només unes setmanes, el temps suficient per reproduir-se. Libèl·lula (Maria Antonia Salvà) Flor viva de l'aire, libèl·lula atzur volares rondaire per sobre del mur. Tota esgarrifança tota il·lusió, son blau d'alegrança llençant a baldor, la meravellera s'emmeravellà; mes tu, l'encisera, fugies enllà. Poema trobat al bloc Poesia Infantil i Juvenil |
Medusa (Rhizostoma pulmo)
 | ||
|
 |
| Capturada a la platja del Trabucador, delta de l’Ebre. |
medusa from David Fluxà on Vimeo.
La medusa
L' aiguamala o acalefo blau (Rhizostoma pulmo) és una medusa de la classe escifozoos.
Les meduses no poden controlar gaire el seu moviment i normalment depenen de les corrents marines o, en alguns casos, de les corrents d'aire. No tenen cervell, però sí una xarxa nerviosa a la part més exterior del seu cos. Per a desplaçar-se s'impulsen per contraccions rítmiques del seu cos; prenen aigua, que entra a la seva cavitat gastrovascular que després és expulsada, utilitzant-la com a propulsor. Les meduses s'alimenten de plàncton i petits peixos. Més del 95% del pes d'una medusa és aigua.
La umbrela, és la part més amplia del seu cos, és de color blau. Té vuits tentacles, amb cel·lules urticants que provoquen picor lleu quan les toquem.
Informació trobada a WiKipedia
Ricard Bonmatí, Estimades feres. Hi ha una primera edició amb dibuixos de la Roser Rius a Bruño, 1990, i una de més recent, il·lustrada per la Montse Ginesta, a Baula (Ala Delta), 2009
Informació i poster d'eixdelamemoria
‘Medusa’, de Ricard Bonmatí
Ombrel·la urticant
de l’home invisible
que al mar refrescant
fas ombra impossible,
de l’home invisible
que al mar refrescant
fas ombra impossible,
si un cos veus nedant
i et gosa remoure,
si estava cremant,
¡l’acabes de coure!
i et gosa remoure,
si estava cremant,
¡l’acabes de coure!
Poema trobat a Darabuc
dijous, 13 d’octubre del 2011
Una mà de contes
Una bona notícia, nens i nenes, que he trobat al diari ARA
"Una mà de contes" fa noves produccions basades en les matemàtiques
El programa infantil “Una mà de contes” aconsegueix engrescar i educar a la vegada. El nou canal Súper3 emetrà noves produccions d’”Una mà de contes”, basades en el món de les matemàtiques.
La presentació definitiva dels nous contes sorgeix de la col·laboració amb el Centre de Recursos per Ensenyar i Aprendre Matemàtiques, del departament d’Educació de la Generalitat. Aquesta col·laboració pretén promoure la difusió de les matemàtiques entre els nens mitjançant la força suggestiva dels contes. Les intencions pedagògiques i artístiques conflueixen en aquestes produccions audiovisuals, que resulten entretingudes als grans i als més petits.
I ho celebrem amb una nova web i un munt de sorpreses: nous tallers, més idiomes, nous capítols...
T'hem preparat un munt de sorpreses: per començar, i com que som un dels programes de Televisió de Catalunya que es veu més al món mundial, se'ns ha ocorregut que a tu també t'agradaria viatjar amb nosaltres a través de les versions en diferents idiomes que podràs veure i escoltar des de la nova web del programa: italià, anglès, aranès, àrab... fins a vuit idiomes.
Contes que ara podràs veure per l'ordinador i a tota pantalla. També hem obert nous espais per rebre les teves participacions i un nou taller de so amb el qual segur que t'ho passaràs bé posant música i efectes sonors a les teves històries: muuuuu, bup-bup, miau, ko-ko-rikooooo...
Ah! I també estrenarem cinc programes especials de 35 minuts amb contes de diferens temes: contes viatgers, de por, contes sobre números i matemàtiques, contes amb receptes de cuina molt especials o sobre famílies molt curioses; i que podràs veure en emissions especials al llarg del curs.
http://www.super3.cat/unamadecontes
T'hem preparat un munt de sorpreses: per començar, i com que som un dels programes de Televisió de Catalunya que es veu més al món mundial, se'ns ha ocorregut que a tu també t'agradaria viatjar amb nosaltres a través de les versions en diferents idiomes que podràs veure i escoltar des de la nova web del programa: italià, anglès, aranès, àrab... fins a vuit idiomes.
Contes que ara podràs veure per l'ordinador i a tota pantalla. També hem obert nous espais per rebre les teves participacions i un nou taller de so amb el qual segur que t'ho passaràs bé posant música i efectes sonors a les teves històries: muuuuu, bup-bup, miau, ko-ko-rikooooo...
Ah! I també estrenarem cinc programes especials de 35 minuts amb contes de diferens temes: contes viatgers, de por, contes sobre números i matemàtiques, contes amb receptes de cuina molt especials o sobre famílies molt curioses; i que podràs veure en emissions especials al llarg del curs.
http://www.super3.cat/unamadecontes
dimecres, 12 d’octubre del 2011
Apadrinament lector
Tots aquests nens i nenes de sisé faran de padrins de lectura.
Estan escoltant amb molta atenció el compromís que suposa ser padrí.
La setmana de les famílies a Cervera
El divendres passat al sortir de l'escola ens van venir a veure uns nens molt alts i grans, per comunicar-nos que a la tarda i dissabte hi hauríen activitats per nosaltres.
Tots els nens, pares, mestres i també el sr. Jaume ens vam quedar bocabadats i sorpresos, però molt contents d'aquesta visita.
Van arribar i marxar amb bicicleta, una bicicleta MOLT GROSSA i només tenia 3 rodes....
Pinsà comú (Fringilla coelebs)
 |
| Pinsà comú femella (Fringilla coelebs) Fringillidae Balaguer, La Noguera |
 |
| Pinsà comú mascle (Fringilla coelebs) Fringillidae Balaguer, La Noguera |
 |
| Pinsà comú mascle (Fringilla coelebs) Fringillidae . Utxafava |
Ordre: Passeriformes
Família: Fringíl·lids
Identificació: 15 cm. Té una doble franja alar i les rectrius externes blanques. El mascle té el fron negre, el clatell blau pissarra, les galtes, la gola i el pit rosats, el carpó verdenc, les parts superiors castanyes i el ventre blanquinós. La femella, a més de les marques blanques, té les parts superiors bru olivaci i les inferiors més clares.
Hàbitat: Boscos, erms, jardins, conreus.
Alimentació: Durant la primavera i l'estiu menja sobretot invertebrats, durant la resta de l'any cerquen llavors del terra.
Reproducció: Fa el niu en les capçades dels arbres o en arbustos alts. Fa una posta de 4 a 6 ous.
Permanència: Tot l'any, sedentari.
EL CANT DELS OCELLS. (Lletra tradicional.)
Al veure despuntar
el major lluminar
en la nit més ditxosa,
els ocellets cantant,
a festejar-lo van
amb sa veu melindrosa.
L’àguila imperial
se’n vola cel adalt,
cantant amb melodia,
dient: Jesús és nat,
per treure’ns de pecat
i dar-nos alegria.
Respon-li lo pardal:
Avui, nit de Nadal,
és nit de gran contento!
El verdum i el lluer
diuen cantant, també :
"Oh, quina alegria sento!
Cantava el passarell:
Oh, que hermós i que bell
és l’infant de Maria!
I li respon el tord :
Vençuda n’és la mort,
ja naix la vida mia !
Refila el rossinyol:
És més bonic que el sol
més brillant que una estrella!
La cotxa i el bitxac
festegen al manyac
i a sa Mare donzella.
Cantava el reietó
per glòria del Senyor,
inflant amb biçarria;
el canari segueix:
llur música pareix
del Cel gran melodia.
Ja n’entra el cotoliu
dient: Ocells veniu
a festejar l’aurora!
I lo merlot, xiulant,
anava festejant
a la més gran Senyora.
L’estiverola diu:
No és hivern ni estiu
sinó que és primavera;
puix que és nada una flor
que pertot dóna olor
I omple la terra entera.
Cantava el francolí:
Ocells qui vol venir
avui a trenc de dia
a veure el gran Senyor
amb sa gran resplendor
a dins d’una establia?
Ve cantant el puput:
Eixa nit ha vingut
el Rei de més grandesa!
La tórtora i el colom
admiren a tothom
cantant sense tristesa.
Picots i borroners
volen entre els fruiters
cantant llurs alegries;
la guatlla i el cucut
de molt lluny han vingut
per contemplar el Messies.
Cantava la perdiu
Me’n vaig a fer lo niu
dins d’aquella establia,
per a veure l’Infant
com està tremolant
en braços de Maria.
La garsa, griva o gaig
diuen: Ara ve el maig!
Respon la cadernera:
Tot arbre reverdeix,
tota branca floreix
com si fos primavera.
Xiuxiueja el pinsà:
Glòria avui i demà;
sento gran alegria
de veure el diamant
tan hermós i brillant
als braços de Maria.
El xot i el mussol
al veure eixir el sol
confosos se retiren.
El gamarús i el duc
diuen: Mirar no puc;
tals resplendors m’admiren!
Al veure despuntar
el major lluminar
en la nit més ditxosa,
els ocellets cantant,
a festejar-lo van
amb sa veu melindrosa.
L’àguila imperial
se’n vola cel adalt,
cantant amb melodia,
dient: Jesús és nat,
per treure’ns de pecat
i dar-nos alegria.
Respon-li lo pardal:
Avui, nit de Nadal,
és nit de gran contento!
El verdum i el lluer
diuen cantant, també :
"Oh, quina alegria sento!
Cantava el passarell:
Oh, que hermós i que bell
és l’infant de Maria!
I li respon el tord :
Vençuda n’és la mort,
ja naix la vida mia !
Refila el rossinyol:
És més bonic que el sol
més brillant que una estrella!
La cotxa i el bitxac
festegen al manyac
i a sa Mare donzella.
Cantava el reietó
per glòria del Senyor,
inflant amb biçarria;
el canari segueix:
llur música pareix
del Cel gran melodia.
Ja n’entra el cotoliu
dient: Ocells veniu
a festejar l’aurora!
I lo merlot, xiulant,
anava festejant
a la més gran Senyora.
L’estiverola diu:
No és hivern ni estiu
sinó que és primavera;
puix que és nada una flor
que pertot dóna olor
I omple la terra entera.
Cantava el francolí:
Ocells qui vol venir
avui a trenc de dia
a veure el gran Senyor
amb sa gran resplendor
a dins d’una establia?
Ve cantant el puput:
Eixa nit ha vingut
el Rei de més grandesa!
La tórtora i el colom
admiren a tothom
cantant sense tristesa.
Picots i borroners
volen entre els fruiters
cantant llurs alegries;
la guatlla i el cucut
de molt lluny han vingut
per contemplar el Messies.
Cantava la perdiu
Me’n vaig a fer lo niu
dins d’aquella establia,
per a veure l’Infant
com està tremolant
en braços de Maria.
La garsa, griva o gaig
diuen: Ara ve el maig!
Respon la cadernera:
Tot arbre reverdeix,
tota branca floreix
com si fos primavera.
Xiuxiueja el pinsà:
Glòria avui i demà;
sento gran alegria
de veure el diamant
tan hermós i brillant
als braços de Maria.
El xot i el mussol
al veure eixir el sol
confosos se retiren.
El gamarús i el duc
diuen: Mirar no puc;
tals resplendors m’admiren!
El cant dels Ocells en l' interpretacióde Pau Casals amb imatges d'ocells a través de l' art.
El cant dels ocells és una nadala tradicional catalana. Com és habitual en la música tradicional, se'n desconeixen els seus orígens.Segons Joan Amades, el text d'aquesta cançó es canta amb diverses melodies. La més coneguda, popularitzada per Pau Casals, s'adapta al ritme de bressolar i per això és utilitzada també com a cançó de bressol.
DITES SOBRE ELS PINSANS:
Diu el pinsà: quan ve l'octubre, quin fred farà.
Val més un pinsà a la mà, que una grua enlaire.
Diu el pinsà: quan ve l'octubre, quin fred farà.
Val més un pinsà a la mà, que una grua enlaire.
dimarts, 11 d’octubre del 2011
10 recomanacions per jugar amb els nens
El joc ajuda els més petits a millorar la seva fluïdesa verbal, la coordinació física, la interacció social i la seva salut emocional. Quan juguem amb ells, també estem enfortint el nostre vincle. Un vincle, però, que no depèn de l’activitat que duguem a terme, si no de la manera com ens hi relacionem. Et donem algunes claus que l’ajudaran a incrementar la independència dels més petits de casa i enfortir, al mateix temps, la vostra relació.
- Entra al seu món imaginari i jugueu plegats. Deixa’l liderar l’activitat i segueix les seves instruccions, tret de quan vulgui fer coses perilloses o negatives.
- Deixa’l que decideixi on vol seure i a què vol jugar. Resisteix l’impuls d’explicar-li quina és la manera de fer les coses.
- Permet-li portar el pes de la conversa quan en comenceu alguna. No li facis preguntes condicionants del tipus “Què estàs fent ara?” o “Pintaràs això?”.
- No corregeixis les seves accions. Anima’l a explorar el seu entorn a través del joc, la solució de problemes i la tècnica de la prova-error.
- Mostra’t emocionat, entusiasta i, fins i tot, babau. No tinguis por de comportar-te com un nen.
- Felicita’l quan es porti bé. Si aproves les seves accions sovint, l’ajudaràs a programar comportaments positius.
- Tingue-hi contacte físic freqüentment. Fes-li petons, abraçades, toca-li els cabells, la cara, el clatell, … Demostra-li que l’estimes i que aproves el que fa.
- Descriu verbalment el seu comportament per captar la seva atenció. Aquesta tàctica pot tenir un efecte sedant sobre la criatura.
- Imita’l quan s’estigui portant bé per demostrar-li que ho aproves. Aquestes imitacions també poden ajudar-lo a aprendre a compartir.
- Repeteix les paraules que digui. Millorarà la seva dicció i les seves capacitats lingüístiques.
Foto: Flickr CC (dariuzska)
Article trobat al diari ARA
dijous, 6 d’octubre del 2011
Merla (Turdus merula)
Nom científic: Turdus merula.
Descripció: El mascle és de color negre amb el bec groc i té un cercle groguenc que envolta l'ull. Fa uns 25 cm de llarg.
La femella és de color marronós, amb tonalitats rogenques al pit.
Alimentació: Menja insectes, cucs de terra i fruites.
Reproducció: Fa el niu amb terra i tiges menudes.
La femella pon dues o tres vegades cada any entre 3 i 6 ous i els incuba entre 12 i 14 dies.
Els pollets marxen del niu als 12-13 dies, tot i que encara tenen dificultats per volar.
Hàbitat: Viu als boscos humits i també se la pot veure pels jardins de les ciutats.
Costums:
Camina i salta a batzegades. Quan sent el perill aixeca la seva cua. El seu cant és molt peculiar i apreciat pels humans.
Altres informacions:
Els adults acostumen a estar tot l'any en el mateix territori; d'aquesta manera coneixen molt bé on viuen i on troben menjar.
La Merla
Amb el bec
raig-de-sol
i el plomatge
negre al vol.
A tota hora
t’hem sentit.
De cantar
te’n fas un tip!
Lola Casas
CONVERSA DE MERLES
Prop de casa, a l'alba,
o ja en fosquejant,
les merles conversen,
conversen cantant.
o ja en fosquejant,
les merles conversen,
conversen cantant.
No n'entenc la parla,
que és tota dolçor;
però sé que és tendra
i que té raó.
que és tota dolçor;
però sé que és tendra
i que té raó.
Per al cant més íntim,
vaga llum calgué,
quan comença el dia,
quan la nit ja ve.
vaga llum calgué,
quan comença el dia,
quan la nit ja ve.
I el secret perdura,
tendre i delicat,
de les amoretes
i de l'amistat.
tendre i delicat,
de les amoretes
i de l'amistat.
Josep Carner
No serà Pasqua passada sense merla arribada.
Quan la merla canta i no plou, senyal d'aigua si Déu vol.
Quan la merla canta, la griva li diu: "Atipeu-vos, comare, que ja ha arribat l’estiu".
Quan la merla canta i no plou, senyal d'aigua si Déu vol.
Quan la merla canta, la griva li diu: "Atipeu-vos, comare, que ja ha arribat l’estiu".
Dites trobades a www.angeldaban.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)