S'ha publicat avui 6/04/11, per Xantal Llavina al diari El punt Avui
Paga la pena seguir de prop les reflexions de Dolors Reig sobre realitat augmentada, xarxes socials i educació 2.0. Si bandegem l’educació digital de les escoles, farem que els joves no es desenvolupin adequadament en un nou món en què cal adquirir competències de filtratge, de compartició i de participació.
Dolors Reig és una experta en innovació social.
Investigadora i formadora en innovació social, dinamització de comunitats, tendències web, en quin moment ens trobem?
Vivim el revifament d'una cosa molt antiga i important pels éssers humans: la importància del cercle social. D'alguna manera els media tornen a ser la plaça del poble, tornen a la comunitat, a ser socials.
Està en diversos comitès científics. Com veu el futur digital a les nostres vides?
A occident, indistingible. Avui parlem de realitat augmentada i en poc temps no imaginarem la realitat sense la capa de dades afegides que proporciona internet. Es parla ja de postdigitalisme de processos i objectes.
Pels que no coneixen la realitat augmentada.
L' accés a través de dispositius a una capa afegida de dades que se superposa a la realitat. Per exemple, una aplicació amb què enfoques la porta d'un edifici i la pots veure en diferents moments històrics...
I vostè parla d'Educació 2.0.
Sí, una educació que ensenyi als joves a fer créixer les llavors del canvi en un terreny com és la web. Hem passat de moltes preguntes sense resposta a un univers de dades, de possibilitats, que només necessita que motivem els joves per fer preguntes adequades.
Però hi ha poca educació digital.
Hi ha por de les coses noves. Però excloure l'educació digital de les escoles és perdre l'oportunitat de traslladar valors i principis ètics, de formar competències en un àmbit que serà molt important en les seves vides.
I en el seu espai TIC: El caparazón, amb molts seguidors, parla de molts temes. Piulades seves: “Els cervells progressistes toleren millor la complexitat, els cervells conservadors tenen por”.
En estudis es demostra que els liberals tenen la zona del còrtex anterior –vinculada amb la incertesa– més gran. Els conservadors, en canvi, tenen més gran l'amígdala, la grandària de la qual es relaciona amb més sensibilitat a la por o al disgust.
Què passa als cervells quan llegim, en pantalla o paper?
Cap diferència. Dotem el paper d'unes qualitats místiques que neguem als formats electrònics. No deixa de ser normal: associem sentiments als objectes. Els joves, però, oloraran els Ipad, els Iphone, les tablets... i defensaran aquests dispositius com a instruments d'alta cultura quan una nova tecnologia els amenaci. A més, no hi ha massa diferències entre l'activitat cerebral quan llegim o quan vivim una història, en la vida real, en un videojoc, etc.
Les xarxes socials tenen un impacte en la societat, la política i la cultura.
Si internet és un mar de coneixement, determinats usos de les xarxes són dics per tal de dominar-lo. La cultura, la política, les empreses tenen l'oportunitat d'entrar a la plaça i conversar, d'igual a igual, amb un públic més exigent que no tornarà a ser el mateix.
Els joves valoren l'actualització tecnològica, l'autenticitat i una reputació neta.
Els joves són més solidaris gràcies a la connexió, la que m'agrada anomenar cordó umbilical directe als sentiments de la humanitat que proporciona la xarxa. Penso que som força més transparents que en qualsevol moment de la història.
Dictadura i intel·ligència col·lectiva no es porten massa bé, d'aquí els grans canvis socials i polítics.
Som molt manipulables per l'autoritat si estem sols, molt poc en col·lectiu. Tot i així cal ser prudents. Els processos que vivim als països àrabs tenen molt d'evolució, d'haver arribat a un nivell econòmic i de llibertats que els ha permès sentir-se forts contra el sistema. Després les xarxes han ajudat molt.
Catalunya desenvolupa bé les seves possibilitats TIC?
Evidentment caldria facilitar més accés. Tot i que amb la Internet TV o la web mòbil es diu que poca gent en quedarà fora. Cal formar més competències per tal que la societat es pugui desenvolupar com cal. Educar la participació, la “saviesa digital” o les competències de filtratge i responsabilitat social a internet. Sobretot formació de la ciutadania perquè participi.
He vist que fins i tot a la xarxa la proposen com a ministra de Cultura i d'Ensenyament.
Sí? Esperem que la idea no prosperi, que visc força bé (riu). Ahir al congrés estatal Escola 2.0 pensava que estem només al principi d'un camí llarg, i educació està sent capdavantera en l'adopció del canvi d'eines. Amb internet són possibles moltes coses que abans eren utopies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada